17/10/11

Cabines telefòniques

S’extingirà la darrera cabina de telèfon pública com es van extingir els dinosaures. Se l’endurà una grua-meteorit cap al no res i només en quedarà un rastre de plataforma de ciment. Andròmina del segle XX, parament de cables i vidres amb llista de telèfons de paper imprès, insereixi la moneda, parli gairebé amb el passat. Hi haurà fòssils de cabines? Traces calcificades de converses pretèrites, de paraules perdudes en cables de coure, lluny de les òrbites i els satèl·lits actuals. Once upon a time, fa molt i molt de temps, diran els llibres d’Història, hi havia cabines amb telèfons als carrers.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Si algú, dintre de cinquanta anys, vol fer un "remake" de "La cabina", ho tindrà fotut, eh? ;)

Piticlín, piticlín

Anònim ha dit...

Doncs sí, pq quedar-se sense cobertura també aïlla però no és el mateix :)

Allo, allo

Violant d'Atarca ha dit...

Sort que les van concebre amb un disseny gens encisador (contràriament al que passa amb les angleses)... sinó encara ens sabria una mica de greu i tot!