Nostrum al dia

Realment, pel que fa la igualtat de gènere, encara hi ha molta feina a fer. Prenguem per exemple el cas de l’empresa de plats cuinats Nostrum, que té per eslògan “El menjar de la mare per emportar”. Fins aquí sembla correcte, però passem-lo al masculí: “Nostrum: el menjar del pare per emportar”. Ja grinyola més. I per què? Que potser no hi ha pares avui en dia que arreglen el dinar de la mainada? O fins i tot de la família sencera? És un eslògan força discriminatori. Una alternativa més acurada seria “Nostrum: el menjar de la mare o el pare per emportar”. Tot i que, el pare, entès com l’home o mascle que ha engendrat un o més fills -el mateix passa amb la paraula mare- deixa de banda totes les noves parelles actuals amb les quals hom ha refet la vida i que fan de pare però no ho són pas en el sentit biològic del terme, és a dir, que són el company/a del pare o la mare. L’eslògan, per acabar de polir-se, hauria de ser, doncs: “Nostrum: el menjar del pare, la mare, company o companya per emportar”. Ara bé, també és veritat que en aquests temps atabalats en què vivim és l’àvia qui acaba per cuinar molt dels àpats. I no podem oblidar tots aquells avis que, bé sigui perquè estan prejubilats i no saben on dar-la, bé sigui perquè senzillament els agrada remenar els fogons, també cuinen. Per tant, en rigor, l’anunci hauria de ser el següent: “Nostrum: el menjar de l’àvia, avi, pare, mare, company o companya per emportar”. Treballadors i treballadores de Nostrum, prenguin-ne nota, si us plau.