Sí, ja ho sé, vaig tard: aquest estiu he acabat el que va
ser un best seller amb pel·lícula inclosa. A cop de viatge de tren i estones a
la vora de la piscina he finalitzat El Codi Da Vinci*, de Dan Brown. Distret,
però pla. Amb una estructura absolutament lineal i una narració despullada, com
si els adjectius sortissin massa cars. Sembla que el truc per als súper vendes és buscar un argument
més o menys consistent que serveixi per bastir una novel·la i esquitxar-la amb quatre
dades històriques perquè es vegi que allà “hi ha recerca”. Tot plegat entreté,
de la mateixa manera que distreuen les crispetes o menjar pipes. I en acabat la
mateixa sensació d’haver passat l’estona però haver menjat poc. Per a quan l’obra
de Josep Pla en versió digital per endur-me-la a tot arreu? Que torno a tenir
gana...
*En versió original anglesa. Millora amb la traducció?
*En versió original anglesa. Millora amb la traducció?
2 comentaris:
molt bona no deu ser la novel·la, la vaig llegir en un sol dia.
un llibre "light" per a l'estiu. De vegades també anem al McDonald's, oi? :)
L.
Publica un comentari a l'entrada