La veritat és que costa pensar un beyond the sky en general, tant li fa si és Missouri o delta de l’Ebre. Imaginar més enllà del cel quan a tot estirar es compta per mesos tendeix a l’oxímoron vital i que sí, mestre Espriu, que “en la terra seca hi arrela el pi” però és difícil que els pinyons de l’esperança hi facin brot. La felicitat en temps de crisi esdevé cada cop més un exercici de voluntat, una actitud de voler ser en els actes quotidians i en les coses petites perquè les grans ens les han mig fet malbé, de saber gaudir com quan érem petits i ens partíem pinyons a la vora de la font, malgrat que algú hi hagi pintat actualment un rètol que diu “Aigua no potable” i el rebut de la de casa s’encareixi cada mes.
2 comentaris:
I si només fos la crisi, rai... El que fa por de veritat és l'aparició de la violència com a conseqüència directa o indirecta de la crisi. En períodes de violència establerta les persones es treuen la màscara d'humanitat i pot passar de tot. Ser pobres, es pot suportar amb una alta dosi de felicitat. La violència, la guerra, la dictadura, la repressió, que correm el risc de patir, és molt pitjor. Hem d'estar alerta.
Sí, "cuando la pobreza entra por la puerta el amor salta por la ventana", ja ho diuen Jeremias. Però va, no ens posem més dramàtics!
Publica un comentari a l'entrada