El lector cibernètic –abans conegut senzillament com a lector- entra a la seva llibreria habitual. Li agrada el fil musical que hi sona, gairebé sempre jazz, i la calidesa de la botiga, amb el seu sostre de volta catalana construïda amb maons de fang cuit. És tot un plaer deambular entre les diferents seccions: poesia, història, fotografia... lleixes plenes de volums que s'agombolen metres i metres enllà. N’agafa un, l’obre i l’ensuma. Ah, l’olor del paper! El fulleja, en mira les fotografies, en llegeix el text en diagonal, li fa el pes i decideix comprar-lo: el deixa un altre cop al prestatge, treu de la butxaca del seu abric el seu inseparable Kindle i busca el llibre a Amazon. El lector cibernètic –abans conegut senzillament com a lector- prem el botó de “comprar”. En breus segons el tindrà descarregat. Mentrestant, al fil musical comencen a sonar els primers compassos de There will never be another you, aquell estàndard de jazz que tant li agrada i que solen posar al fil musical de la seva llibreria habitual.
3 comentaris:
Potser acabarà sent així! Llibreries convertides en grans aparadors dels llibres digitals.
Crec que aquest escenari forma part d'un present immediat. O d'un futur que espera a la propera cantonada. Per a quan dedicatòries digitals?
Salvador, ja veus que he reconvertit una mica la idea. L'article ja el vas fer tu :) Les llibreries hauran de reciclar-se en espais culturals-cafès. El mateix amb les biblioteques. El llibre digital és massa pràctic en tots els aspectes. I espera que vinguin "ampliats" amb so, imatges, vídeos...està al caure!
I tant, Anna. El futur ja fa dies que el porto a la bossa! Les dedicatòries? Potser en forma de missatge o mail. Potser el llibre de paper serà per a aquestes ocasions :P
Publica un comentari a l'entrada