Hi ha dies en què, inevitablement, enyores les hores viscudes
que deixen un regust de mandarina al calendari: a vegades els records són un
bon combustible quan la realitat tendeix a roda punxada o embús en hora punta.
A cada gust el seu color, però trobo que el gris de la monotonia no hi té res a
fer davant el taronja lluminós d’aquells dies que hem sabut omplir amb alguna
cosa més que un grapat de minuts. Si et toquen llimones aprèn a fer llimonada,
d’acord. Però si és que hi ha futur, si us plau que sigui amb mandarines.*
* l'original de l’Eduard Canimas reclama que sigui amb nata.
Una opció encara més vàlida.
Fotografia: Carles. Mercat de Sant Feliu de Guíxols (Girona).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada