Tot plegat va començar amb una boutade, una broma d’un estudiant d’art francès. Ara seria un “poema visual” però llavors va ser un escàndol: comprar un WC i mostrar-lo en una exposició junt amb altres peces. La clau que va obrir la porta a l’art modern tenia forma d’orinal, què hi farem? Des de llavors, i en nom de la provocació, s’han fet exposicions amb piles de maons, escombraries, ... fins i tot s’ha arribat a pagar una fortuna per un tauró dissecat en un aquari. L’art modern, doncs, ha esdevingut un valor on invertir els diners. Ara bé, si es vol ser conseqüent i seguir trencant amb l’establert, convindria que un dels milionaris en possessió d’alguna d’aquestes obres la tornés a vendre a preu de saldo per tal d’enfonsar el mercat. De cop i volta, la pila de maons passaria a formar part d’una bastida, la brossa seria recollida en el següent torn del servei de neteja i el tauró seria venut a pes al restaurant xinès de la cantonada per fer-ne sopa. Provocació? Escàndol? Art modern 2.0. Algú s’hi atreveix?
2 comentaris:
i que els calés els invertís en quelcom social...això sí que seria realment trencador!...un petó!
El que seria realment trencador és que, quan es parlés de riquesa, no aparegués l'esnob perroflauta de sempre per fer el comentari de torn que contingui, sobretot, la paraula 'social'.
Ah, un petó!
Power Flower
Publica un comentari a l'entrada