A vegades les paraules, de tan repetides, perden una mica el
seu sentit. Hi ha versos de poetes que ja no se sap si brillen pel talent o,
com els poms de metall, pel desgast de
tants anys d’usar-los. Podríem fer una cançó només amb les rimes més
tòpiques que hem escoltat centenars de vegades. Focs artificials emocionals de
revetlla i volada breu, together forever, blablablà... suposo que en John
Lennon també ho tenia clar. Geni a banda, i per no repetir-se, va escriure “Grow
old with me”, que és el mateix però amb una visió més serena de l’amor: per
sempre junts, també quan siguem avis. I que la nit ens trobi llegint un llibre amb una manta càlida feta d’anys a la falda.
*Foto: Carles, Caldes de Montbui.
4 comentaris:
Ets un romàntic! M'has entendrit i tot :)
Sí, mira. Els caps de setmana sóc més de veure Casablanca que no pas el futbol. Sempre ens quedarà París :)
M'agrada molt el post!
:)
Marta
Gràcies, Marta!
Et deixo la cançó del Lennon, per si no la coneixes. No la va poder acabar, ho van fer anys després a partir d'una cinta de casset!
https://www.youtube.com/watch?v=yfOeURWq_kI
Publica un comentari a l'entrada