No sé com desempallegar-me de l’íntima sensació de viure en
un país fet a la mida dels més ximples de la classe. Bé, dels justos de
mirallets i dels eixerits en el sentit
més pejoratiu del terme. Aquells que el dia abans d’entregar un treball et
preguntaven si els el podies deixar i te’l copiaven fil per randa. Si ho arribo
a saber no us dono tant peixet.
Fotografia: Carles
2 comentaris:
l'enxufisme del sistema propicia aquestes pràctiques, i així va el país...
L'enxufisme i l'alegria amb la qual s'ha anat aquests anys. Festival del crèdit i del totxo! També manca d'ètica important.
Publica un comentari a l'entrada