Papallones

De petit em costava creure que les papallones fossin insectes. Tendia a imaginar que eren més aviat idees amb ales, de tan lleugeres com em semblaven. Una papallona era el pensament acolorit que vagarejava per l’aire d’una altra persona i era l’atzar qui t’acostava un d’aquests lepidòpters-idea de vol erràtic a la mà. Dues papallones al voltant d’una flor eren un diàleg lleuger a mitja tarda. Ara, en desaparèixer els camps, és un fet científic constatat que el seu nombre ha disminuït considerablement. Aquesta sembla, almenys, una explicació més satisfactòria que la imaginada quan era petit, on cada papallona era una idea o un pensament que flotava en l’aire com llavors de xicoia. És que ara pensem menys? No ho crec. Serà que, senzillament, a WhatssApp no hi caben un parell d’ales.