Els experts afirmen que ens agrada la bateria perquè el so compassat
del bombo i la caixa ens porta a memòries remotes de quan érem al ventre matern.
És possible que, sense ser-ne massa conscients, enyorem la palpitació suau del cor de la mare
escoltat durant mesos enmig de la placidesa amniòtica i calenta de la seva
panxa. El seu batec sembla deixar-nos una empremta rítmica a la memòria, d’aquí que ens
agradi tant la música i el seu compàs. “Toco la bateria, que fàcil que és ser feliç”, canta en Quimi Portet. I és
veritat: res més senzill que asseure’s al tamboret d’una bateria i tocar-ne el
bombo, la caixa i els plats. Deixar-se endur pel seu batec i a poc a poc sentir
que ens omplim de notes negres i corxeres, de rítmica felicitat.
Fotografia: Carles. Bucs Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada