Desar la passió a les lleixes de la “zona de confort”, apagar el foc amb cubells de gris, amagar tots els “Per què?” sota la catifa si fan massa nosa. S’està bé dins el líquid amniòtic de la desmemòria, ser peix dins l’aigua de la rutina, lluny de la terra incerta. El millor és descobrir com entrar-hi i sortir-ne. Aprendre a respirar als dos medis, saber esdevenir sirena sense tornar-se gripau.
6 comentaris:
No m'agrada ser gripau, però esdevenir sirena tampoc, et perds la meitat de la diversió!!
No vull desa cap passió ni apagar els focs, m'estimo més VIURE-HO TOT, ja pagarem el preu que calgui.
Petonets
El preu és ser sirena si ens ho mirem en termes d'hores i dies. De temps passat i temps aprofitat.
...i sirena és la millor de les opcions. L'alternativa és esdevenir gripau, que en realitat és una metàfora de "friqui grillat" :)
Home si només hi ha les dues opcions triarem sirena, però sense convenciment... :P
un gripau que si el besses es converteix en princep?
No, un gripau-gripau. Com aquests:
https://www.youtube.com/watch?v=efLMVqGtbjM
Publica un comentari a l'entrada