La poesia com a torna de la distància que hi ha entre l’escriptor
i la realitat. Potser és per això que, si bé m’agrada llegir reculls poètics,
cada cop em disgusta més conèixer-ne els autors. Hi ha excepcions felices, coincidències afortunades de rima i tarannà personal, però normalment llegeixo els textos com fills
que s’han independitzat dels seus pares i intento extirpar-ne els detalls
biogràfics que em fan nosa. Vull les paraules nues, que el vestit ja els el
poso jo.
*Fotografia: Carles, imants de nevera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada