No vull que toquis de peus a terra. Encara no. Ja et vagarà, que tot
arriba. Aquest curs veuràs que les divisions seran més llargues i és que
a partir d’ara tot es complica. Al següent tombant del camí, ben aviat,
seràs ja un adolescent que cada cop més anirà per lliure. Quina
sorpresa descobrir que en ser pare hi ha amor però també un xic
d’egoisme! I en un rampell d’aquest darrer penso que et voldria sempre
així, que no vull que toquis de peus a terra, no encara. Sempre nen amb
la teva rialla franca. Clic!
2 comentaris:
Es llei de vida, els fills creixen, creixen, creixen i deixen de ser nens i ens converteixen en adults.
Tranquil, Litus, d'adolescent li trobaràs altres coses. Totes les edats tenen alguna cosa que la voldries quieta per sempre.
Una abraçada
PS: la foto molt xula :)
Publica un comentari a l'entrada