Hi havia àngels esgrafiats amb aureoles refulgents a la
façana de l’església del poble. La boira de la muntanya, confosa amb la llum
del campanar, els conferia un aire misteriós i ingràvid. Éssers amb ales
esbatanades, mig home, mig colom, m’agradava imaginar-me’ls des d’una perspectiva
més laica: potser en realitat només eren un parell d’astronautes que ens van
visitar fa segles quan la nostra civilització era encara a les beceroles de tot.
La imaginació popular, junt amb el desconeixement científic, hauria convertit
les seves motxilles de propulsió en ales i llurs escafandres de vidre en aureoles
divines. Qui sap si el àngels, tan eteris a la nostra iconografia, en realitat
també patien migranyes, es queixaven si els pantalons del vestit espaial els venien
curts de tir o els costava aixecar-se cada dilluns?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada