"…coses més rares mos han de passar", que cantaven els Antònia
Font. I vet aquí un espècimen que no va arribar a creuar mai la calidoscòpica ment
del genial Joan Miquel Oliver: el “Ciclista-guitarrista” o “Guitarrista-ciclista”, com
es vulgui, perquè a efectes pràctics és el mateix i rima igual. I és que la
Història és plena de gent amb el “corassón partío”*, que deia aquell, i hi ha
científics que alhora escriuen novel·les, secretàries de direcció que fan
poesia, funcionaris de telefònica que rodaven pel·lícules, treballadors de banca de
8:00 a 15:00 que toquen blues a les nits... però que, evidentment, no ho fan
tot alhora. El científic no corregeix galerades al laboratori, ni l’empleat de
banca apareix amb les botes i la xupa de pell a l’oficina. Aquest és, doncs, un
cas estrany. El ciclista-guitarrista, espècie imaginària, Quimera, Ieti, Unicorn,
Centaure i, malgrat tot, ben real. Aquí us en deixo una foto, que sempre hi ha
algun descregut, oi?
*En sabeu més casos? Quins?
5 comentaris:
Sort que jo tinc les dues parts ben separades, sinó sí que seria un embolic!
Estrictament, aquest espècimen no fa les dues coses alhora tampoc. Toca la guitarra vestit de ciclista. Una mica sí que va passar pel cap del Joan Miquel Oliver a la cançó 'Per jo i tots els ciclistes', ja que sembla aficionat a la bicicleta, i a més toca la guitarra. Però si vols casos de simultaneïtat pots mirar aquest vídeo que crec que vaig veure l'altre dia a can Pons.
https://www.youtube.com/watch?v=vW5t7BOeArw
Xexu, és que si ho feia "estrictament" em quedava sense post! Òndia, tela, el vídeo! Per cert, el nostre home toca a Sant Cugat.
Seria un bon embolic, Salvador :)
Un astronauta rimador? Un economista filòleg? :P
Ui, un economista filòleg! Quina barreja, no? :P
Publica un comentari a l'entrada