Per poc que ens agradi l’art ens n’adonarem, pel que fa al pintura, que hi ha molts més quadres de nus femenins que masculins. A què es deu, això? És una qüestió estètica? Té a veure amb el nombre poc elevat de pintores comparat amb la xifra de pintors? Elles de ben segur que haguessin pintat més figures masculines, si haguessin pogut. Per altra banda, i durant un període de 400 anys, sembla que només apareguin escenes religioses, Crists en agonia del dret i del revés, soldats romans, llances, creus i sants. És normal que amb els anys, i enmig de tanta escena dolguda, més d’un pintor perdés l'oremus -quina paradoxa- i comencés a pintar nus a tort i a dret. “Escolti, què és això? Quina desviació de la moral!” – retreia el bisbe de torn a l’artista. “I ara, Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor, això són escenes de la Bíblia, que no ho veu que és Eva expulsada del paradís? Sense res, pobreta, que se’n va anar. I aquí la pobra Susanna assetjada pels vells, tota despullada a la vora del riu...”. “Ah, i tant, no sé com no me n’havia adonat- deuria dir el bisbe. Li faria res pintar-me’n un de semblant per al meu despatx privat? Amb un Adam sense la fulla de parra –si us plau- i els braços ben tornejats...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada