El primer violí de l’orquestra llueix una cinta fluorescent al cap i
la soprano duu els pantalons –un texans descolorits- mig esparracats. La noia
de l’arpa mastega de forma barroera un xiclet
mentre els violoncels fumen sense parar. El director, recolzat a la
tarima, mostra signes evidents d’embriaguesa i increpa els assistents al
concert mentre comencen a sonar els primers acords de la 5ª de Beethoven. A les
antípodes, un jove empolainat, clenxinat, amb esmòquing i sabates lluents es
dirigeix al públic: “Senyores i senyors tinc el goig de presentar-los el nostre
darrer disc: Never mind the bollocks, en si bemoll...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada