En Paul McCartney es queixava – i amb raó- de la dificultat
de trobar a vegades una “simple tassa de te”.
- May I have a cup a tea, please?
- Yes, Sir. What kind of tea?
- I don’t know. A cup of tea...
El te de sempre, vaja. Unes fulles, una mica d’aigua
bullint, una cullerada de sucre. Cup of tea. I sí que de tant en tant ve de
gust tastar altres varietats aromatitzades com a excepció, per sortir de
la rutina, però després vols la teva tassa de te calent habitual, amb gust
de sofà i manta o sol tebi a la cara assegut en un banc de la plaça. Una tassa
de te és tornar a casa quan no hi podem ser. Que no ens compliquin el camí amb
gustos rars, que una vegada arribats el primer que fem es posar-nos còmodes i
treure’ns les sabates. May I have a cup of tea, please?
2 comentaris:
Saps com s'arregla això? Demanant un tallat. La discussió s'ha acabat. Com a molt et preguntaran per la temperatura. Si pregunten més són uns perepunyetes.
Sí, però el tallat és un altre concepte. Hi ha la cerimònia del te però no la del tallat, Xexu :)
Publica un comentari a l'entrada