La manera com molts economistes, empresaris, polítics, etc. s’enfronten a la qüestió del canvi climàtic* em recorda aquella escena de Tiburón (Jaws en l’original) en què un biòleg expert informa que hi ha un enorme tauró blanc a la costa i que, de no capturar-lo, esperen un seguit de desgràcies a la població. Enmig de l’advertiment l’alcalde diu que d’acord, però que primer cal pensar en la temporada d’estiu, que aviat vindran un munt de banyistes disposats a gastar els seus diners a la ciutat i que tampoc cal que s’escampi el pànic. La pel·lícula -atenció, spolier!- acaba com el rosari de l'aurora. Espero que d’aquí uns anys ningú no ens miri amb la cara pàl·lida i ens deixi anar allò de “We’re gonna need a bigger boat” ("Necessitarem un vaixell més gran") perquè només en tenim un.
* Si es vol es pot canviar per la paraula “Pensions”. El text funciona igual.
3 comentaris:
La planificació a llarg termini no sembla una pràctica gaire comú dels humans. Sort que estic llegint Asimov, que sí que planifica les coses amb temps...
Ara ens caldria una ment visionària com la de l'Asimov per dir-nos cap a on tirar.
Llegiu "Fundación" i sabreu cap a on anem...
Publica un comentari a l'entrada