L'home del mercat

No sé si arriba a la categoria d’homenot, que diria Josep Pla, però és veritat que és un homenàs: alt i cepat, una mica carregat d’espatlles. És cada diumenge al mateix racó del mercat. Sempre porta el mateix vestit negre, duu tot de penjolls daurats al coll i un barret de copa alta amb medallons de plata al cap. Ven màquines de fotografiar antigues, microscopis i telescopis vells. És clar que el món només és un, però les maneres de veure’l són infinites i sempre ens calen nous aparells per contemplar-lo. Suposo que algú, de tant en tant, li’n deu comprar algun. Qui sap si ara mateix no hi ha un futur Santiago Ramón y Cajal o Stephen Hawking passejant per la plaça? Algú que ja de gran i amb una carrera prestigiosa, arrenqui les seves memòries dient: “Tot va començar un diumenge, en una parada del mercat, quan els meus pares em van comprar un microscopi de segona mà”. I el nostre venedor ambulant, que ho sap, no falla mai a la seva cita, no fos cas que per un oblit o un constipat ens perdéssim un futur geni de la ciència català.