Hem deixat passar massa temps d’ençà de la darrera visita a Londres i, és clar, la ciutat ha sofert canvis. Alguns força importants i sorprenents; així, per exemple, a la riba del Tàmesi hi han crescut uns imponents edificis moderns que, il·luminats durant la nit, fan molta patxoca. Un altre canvi, que al primer cop d’ull passa més desapercebut però que també ens sorprèn, és que l’escampada de restaurants japonesos que hi havia fa deu anys s’ha esvanit del tot: durant la nostra estada no hem vist cap lloc on poder menjar sushi. Què se n’ha fet, d’aquells establiments? Al seu lloc ara hi ha botigues de roba, bancs, perfumeries, etc. però l’arròs, el salmó i la tonyina crua han migrat, definitivament, cap a una altra banda. A Sabadell, em temo, on gairebé a cada cantonada hi trobem un restaurant on posar a prova la nostra habilitat amb els palets de bambú. A què es deu aquest fenomen? Anem endarrerits respecte dels britànics? Ells saben alguna cosa que a nosaltres se’ns escapa? Hi seguirem reflexionant als nostres bars de sempre, aquells que els anglesos no tenen, entre gots de vi i un plat de tapes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada