Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. I sospito que la dona també ha tingut alguna vegada problemes d’equilibri per culpa d’un roc mal posat al mig del camí. Equivocar-se i repetir el mateix és una característica endèmica dels Sàpiens. Potser aquí hi ha l’error: la resta d'animals són més intuïtius; a un gat escaldat, per exemple, no se’l pot enredar dues vegades seguides. Per contra, els Sàpiens pensem massa i ens sembla que, potser a causa de l’etiqueta que antropològicament ens hem penjat, som més espavilats. Tot això ve a tomb pel nombre de restaurants ubicats al centre de Barcelona que després d’un periple de diverses provatures acaben abaixant la persiana. Ras i curt: fan fallida. Al seu lloc i ben aviat n’apareix un altre amb característiques similars que es torna a capbussar en un mar de números vermells al cap de poc. Que no analitzen quina mena de públic tindran, aquests emprenedors gastronòmics? Per molts aires de grandesa que tinguin el sou d’un administratiu –la seva principal clientela- no dóna per a massa alegries. El preu del menú entre setmana ha de ser ajustat. Per altra banda, fa temps que allò de la copa i el puro ja no s’estila perquè anem a cop de rellotge, hem de fitxar. No s’hi val a encantar-se entre plat i plat però encara hi ha cambrers que entren a la cuina, queden abduïts, i apareixen de nou a la taula vint minuts més tard. Ningú n’aprèn i el centre de Barcelona no para d’omplir-se de restaurants idèntics i coixos del mateix peu que acaben tancant al cap de poc . Sembla una ruïna però ben mirat la majoria hi fa negoci: els fusters, els paletes, els guixaires, els decoradors... Tothom en treu profit, sobretot l’amo del local, que cada mes passa el rebut puntual.
7 comentaris:
No et pensis, de tan en tan n’hi algun que cau en gràcia i triomfa i llavors apareix en tota les xarxes socials i ho té sempre ple, com a mínim mentre està de moda. Mentrestant molts altres ho intenten sense èxit.
Suposo que aquest fenomen fa que es greixi el motor ecònomic del país, no? De tota manera crec que, de tots aquests locals fotocopiats entre si, n'acaba resistint el que disposa d'una millor relació qualitat-preu-servei. Pura llei de supervivència.
Una altra característica que no és nova és: què sé fer? Quin ofici tinc? I després de rumiar-ho cinc minuts decideix posar un restaurant.
De tota manera a Barcelona, i més parlant del centre, mentre hi hagi turistes... Esclar que tampoc no em sembla que molta gent del país tingui més ideal que el d'engolir, sigui molt o sigui amb aparença sofisticada.
Em fa l'efecte que els que l'encerten tenien una mica més clar a qui es dirigien. També hi ha negocis que s'aguanten perquè han copiat un model que funcionava (pràctic) i, els menys, qui l'endevina i troba quelcom nou que engresca la gent (aquí deu ser una mica de visió de negoci i sort. També hi fa tenir un bon cuiner, fama adquirida en anteriors projectes, etc.)
Com diu la Viquipèdia: "alguns creuen que la idea del keynesianisme és salvar al capitalisme o mantenir-lo estable". Sí, a mi em fa l'efecte que són restaurants "keynesians" que, en el fons, sempre està bé perquè ajuden a fer bullir l'olla (mai més ben dit) del capitalisme. Al final vas als que tenen millor relació qualitat-preu. I d'ells sovinteges el que et diu "Hola XXX, bon dia!".
Hola Miquel! El del "quin ofici tinc?" diria que és més el que decideix posar un bar (i més als pobles o petites ciutats). Al centre de BCN semblen més aviat grups d'inversió dedicats a la restauració que hi aboquen el sac, amb una cartera d'altres restaurants important. Tanquen, obren, tornen a tancar... més que un cuiner diria els porta el comptable! També hi ha alguna "estrella" - o germà, pel que m'han dit- que ho prova però no se n'ha sortit. Suposo que els lloguers i el seu increment hi fa molt. BCN, com moltes ciutats, és pura especulació immobiliària.
Potser algú podria revisar els lloguers a la ciutat, tant de pisos com de locals comercials. Però segurament ja va bé que hi hagi grups que paguin una morterada per posar els seus establiments allà, tothom hi surt guanyant, l'Ajuntament, l'empresari, els que ho munten... menys un col·lectiu que mai no es té en compte per a res: els barcelonins i barcelonines. A la ciutat ja no hi ha lloc per ells. Et recomano que portis tupper.
Publica un comentari a l'entrada