Les cabines públiques de telefonia són, junt amb les bústies de correus, els grans damnificats per l’avenç de la telefonia mòbil i Internet. Cada vegada més absents al nostre panorama urbà, semblen antics tòtems d’altres temps emprats per els nostres avantpassats, talaiots, dolmens i menhirs. Les cabines de telefonia, per exemple, s’abandonen i es degraden i a moltes hi falta l’element més essencial: el telèfon. Semblen fornícules sense sant, espais per enganxar-hi propaganda i res més. El darwinisme aplicat als aparells s’anomena obsolescència i, darrerament, fins i tot la programem. Roman la necessitat de comunicar-se és només el mètode (fax, senyals de fum o telègraf) el que passa avall amb els anys. Bústies de correu i cabines de telèfon han esdevingut els nostres gegants de l’illa de Pasqua, espectadors muts del pas del temps.
3 comentaris:
Es podrien reconvertit en petits hotspots de wifi, de manera que, pagant una petita quantitat, t'hi puguis connectar amb el mòbil o altre dispositiu i fer vídeotrucades o trucades de veu via xarxa. Creus que tindria èxit? Potser hi ha wifis a massa llocs ara.
Mentre es quedi un objecte obsolet a rai, el problema seria quedar-te tu obsolet!
Home, Xexu, tu ja dones per suposat que la persona té un aparell per comunicar-se. I si només té unes monedes?
Pons, tard o d'hora ens quedem obsolets. Però millor posar-se les piles. Mentre el cos aguanti...
Publica un comentari a l'entrada