El vertigen de la darrera pàgina i després el no res. THE END. Fosa en negre. PRINTED IN. “Aquest llibre es va acabar d’imprimir [...]”. “Més llibres del mateix autor: [...]” en el millor dels casos. Adéu al món de ficció que ens havia acompanyat tants viatges en tren, a les sales d’espera, al menjador de casa, al llit. Se’n van els personatges: l’heroi, el malvat, l’assassí, la filla innocent, el policia bo -i el corrupte-, el veí xafarder, l’advocada eficient. Tots s’evaporen sense remei en passar el darrer full.
Amb les sèries ara ens passa el mateix: deixem entrar un grapat d’actors i actrius al menjador de casa i patim pel que els pugui passar. Els guionistes la saben llarga i ens collen cada dia amb trames ben lligades, desenllaços sorprenents que ens fan desitjar un capítol més. Fins que s’acaba. Per la pantalla desfilen noms d’artistes, productors, compositors de bandes sonores i directors. I després què? A la recerca d’un altre llibre, una nova sèrie. Nous personatges en una altra realitat. Perquè és clar que amb la nostra, la del dia a dia, no en tenim prou.
Amb les sèries ara ens passa el mateix: deixem entrar un grapat d’actors i actrius al menjador de casa i patim pel que els pugui passar. Els guionistes la saben llarga i ens collen cada dia amb trames ben lligades, desenllaços sorprenents que ens fan desitjar un capítol més. Fins que s’acaba. Per la pantalla desfilen noms d’artistes, productors, compositors de bandes sonores i directors. I després què? A la recerca d’un altre llibre, una nova sèrie. Nous personatges en una altra realitat. Perquè és clar que amb la nostra, la del dia a dia, no en tenim prou.
2 comentaris:
Per això es va inventar la ficció, llegir llibres i mirar pel·lícules o sèries ens ajuda a viure vides diferents, a viatjar i a aprendre. I ens fa evadir de la nostra pròpia vida, que no sol ser, ni de bon tros, tan emocionant com aquella que llegim o mirem a la tele. I encara diré més, probablement ens serveix una mica per desfogar-nos, i per no voler fer més emocionant una vida que no ho serà, aprendre a estar bé amb allò que tenim, que les emocions ja ens les dóna la ficció.
Tens raó, Xexu. Llegir et permet ficar-te en altres vides. I des del menjador de casa! Zero risc (tret que et diguis Alonso Quijano -això és, Don Quijote).
Publica un comentari a l'entrada