Salvador Dalí deia que la intel·ligència sense ambició és com un ocell sense ales. La frase m’ha fet pensar en el llibre de memòries del músic Sting, quan afirma que escoltava els discs una vegada i una altra a alta velocitat perquè l’augment de revolucions li permetia fer més present la línia del baix i això li facilitava treure’n l’entrellat. “This is how you escape...” diu que pensava mentre posava l’agulla per enèsima vegada damunt del vinil. Efectivament, així escapava de les limitacions del seu poble natal de color gris, de la manca d’ambicions dels seus habitants, de la rutina a què es veia lligat. No sé si hi ha massa ocells intel·ligents sense ales. Potser hi ha algun cas afectat per alguna patologia que li impedeix volar i prefereix estar engabiat. També hi ha ocells amb ales curtes que, com en tots els zoològics -i més si hi han nascut-, no són massa conscients de la gàbia en què viuen, però en general em fa l’efecte que l’espurna que va lligada a la intel·ligència fa alçar el vol, d’una manera o altra, als ocells més eixerits. Les palmeres de les ciutats són plenes de lloros que un dia es van cansar de repetir el mateix.
Fotografia: Carles. Girona, Temps de flors. "Les papallones no es poden engabiar".
