El dring suau dels jocs de cafè: els plats i les tasses, el murmuri de les converses, el lent transcórrer del temps al ritme lleuger de les copes que s’omplen... Actualment el llenç dels àpats sembla tacat per sempre més pel volum cada cop més alt del fil musical. Allò que va començar com una nota de fons per ambientar els restaurants ha esdevingut un cop d’estat contra la calma del bon menjar. Ara els nostres plats es veuen amenitzats per cançons sovint només aptes per al turista passavolant. Una banda sonora McDonalitzada que, martellejada des d’altaveus instal·lats a qualsevol racó, acaba per deixatar el nostre dinar o sopar en un aiguabarreig d’allò més indigest. El silenci, als restaurants, comença a ser un ingredient de luxe."Una tassa de cafè és la certificació notarial que els pròxims cinc minuts valdran la pena" - Joan Barril
15/7/08
Silenci
El dring suau dels jocs de cafè: els plats i les tasses, el murmuri de les converses, el lent transcórrer del temps al ritme lleuger de les copes que s’omplen... Actualment el llenç dels àpats sembla tacat per sempre més pel volum cada cop més alt del fil musical. Allò que va començar com una nota de fons per ambientar els restaurants ha esdevingut un cop d’estat contra la calma del bon menjar. Ara els nostres plats es veuen amenitzats per cançons sovint només aptes per al turista passavolant. Una banda sonora McDonalitzada que, martellejada des d’altaveus instal·lats a qualsevol racó, acaba per deixatar el nostre dinar o sopar en un aiguabarreig d’allò més indigest. El silenci, als restaurants, comença a ser un ingredient de luxe.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
jo també reivindico el silenci en molts llocs. AL tren, per exemple, quan et disposes a fer un petit viatge gaudint del paisatge i de la lectura d'un llibre, i has de suportar la xerrameca en un to massa alt d'un individu de dos seients més endavant.
Uf! I tant...i a les botigues, que no pots ni comprar. Ja em veig el de màrqueting: "comprar ha de ser com una festa". I vinga!...
Carles
Aneu al Viena a menjar un entrepà i, si no hi ha massa canalla cridant i fent xivarri, sentireu una agradable música clàssica. Oi, dear? ;)
Publica un comentari a l'entrada