Anys de degoteig mineral han aixecat una catedral salina magnífica. Arcbotants, contraforts de cristall blanc. Sales de sodi, parets lluents de color rosat: una variant del mineral anomenada, encertadament, “carnelita”. Estalactites, estalagmites. Pinacles d’aspecte orgànic si no fos per la seva fredor i els segles que acumulen. A la cova hi fa una temperatura constant al llarg de l’any, al voltant de tretze graus. Els ratpenats, fugint de les inclemències de l’hivern, s’aposenten al sostre de la gruta a la recerca d’un clima amable i constant. Un refugi segur. La sal, però, segueix el seu creixement de manera ineluctable. A l’estiu, quan puja la temperatura, els ratpenats deixen enrere la seva hibernació i es disposen a abandonar la foscor de pedra que els ha arrecerat els darrers mesos. A la majoria, però, la sal els ha crescut al voltant de les potes i els ha lligat al sostre per sempre més. Llavors, incapaços de desprendre’s malgrat tots els esforços, acaben per morir d’inanició. Ben mirat, la naturalesa és una proveïdora magnífica de metàfores.6/11/08
Metàfores
Anys de degoteig mineral han aixecat una catedral salina magnífica. Arcbotants, contraforts de cristall blanc. Sales de sodi, parets lluents de color rosat: una variant del mineral anomenada, encertadament, “carnelita”. Estalactites, estalagmites. Pinacles d’aspecte orgànic si no fos per la seva fredor i els segles que acumulen. A la cova hi fa una temperatura constant al llarg de l’any, al voltant de tretze graus. Els ratpenats, fugint de les inclemències de l’hivern, s’aposenten al sostre de la gruta a la recerca d’un clima amable i constant. Un refugi segur. La sal, però, segueix el seu creixement de manera ineluctable. A l’estiu, quan puja la temperatura, els ratpenats deixen enrere la seva hibernació i es disposen a abandonar la foscor de pedra que els ha arrecerat els darrers mesos. A la majoria, però, la sal els ha crescut al voltant de les potes i els ha lligat al sostre per sempre més. Llavors, incapaços de desprendre’s malgrat tots els esforços, acaben per morir d’inanició. Ben mirat, la naturalesa és una proveïdora magnífica de metàfores.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
La mateixa sal que fa que s'acumuli la pols a la guitarra, a les neurones conflictives o al número de telèfon de l'amic que fa temps que no veus.
M'agrada molt el teu blog. Moltes felicitats.
Gràcies! Sí, tenim tenim tendència a que això ens passi. Entre el neguit per la incertesa i el neguit per l'avorriment :)
Carles
Publica un comentari a l'entrada