Aquí només hi juguen els avis, però a països com França és un esport practicat per tothom. El principi és ben senzill i conegut per tots. Qui no ha jugat mai a petanca? Ara bé, per a mi el millor del joc no consisteix en acostar-se al màxim a la petita bola de fusta que algú, amb més o menys traça, ha llençat uns metres enllà. No. El moment àlgid d’aquest esport és l’estona que transcorre des que deixem anar l’esfera metàl·lica fins que aquesta cau al terra. Filant prim: l’instant en què assoleix el punt màxim de la seva trajectòria just abans de començar a davallar. En aquest moment sembla que el temps s’aturi i, malgrat el seu pes, que tot romangui ingràvid: les persones, els arbres...fins el temps o els pensaments. Per altra banda, és en aquest pic que tot és encara possible i de fet, posats a imaginar, podem dir que el millor tir és aquest. Uns segons més tard l’esfera de solcs cromats, la nostra bola de petanca, cau a terra amb un so opac i sord, o pica amb un cop sec contra una altra i tot és un renou de probabilitats i atzars que no havíem pas tingut en compte. Un gos lladra, un home renega i el món torna a tocar de peus a terra. Fins al proper llançament, és clar. 21/10/10
Petanca
Aquí només hi juguen els avis, però a països com França és un esport practicat per tothom. El principi és ben senzill i conegut per tots. Qui no ha jugat mai a petanca? Ara bé, per a mi el millor del joc no consisteix en acostar-se al màxim a la petita bola de fusta que algú, amb més o menys traça, ha llençat uns metres enllà. No. El moment àlgid d’aquest esport és l’estona que transcorre des que deixem anar l’esfera metàl·lica fins que aquesta cau al terra. Filant prim: l’instant en què assoleix el punt màxim de la seva trajectòria just abans de començar a davallar. En aquest moment sembla que el temps s’aturi i, malgrat el seu pes, que tot romangui ingràvid: les persones, els arbres...fins el temps o els pensaments. Per altra banda, és en aquest pic que tot és encara possible i de fet, posats a imaginar, podem dir que el millor tir és aquest. Uns segons més tard l’esfera de solcs cromats, la nostra bola de petanca, cau a terra amb un so opac i sord, o pica amb un cop sec contra una altra i tot és un renou de probabilitats i atzars que no havíem pas tingut en compte. Un gos lladra, un home renega i el món torna a tocar de peus a terra. Fins al proper llançament, és clar. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
De fet és un fenòmen físic mesurable: realment hi ha un moment en que la bola s'atura, quan l'energia cinètica que la feia pujar s'esgota i abans que l'energia potencial (en aquell moment, màxima) que la farà baixar hi comenci a fer efecte, ja que, recordem-ho són la mateixa energia que es va transformant d'una en altra. Un físic o un científic ho explicarà molt millor segur.
Una altra cosa és que potser la tensió del moment converteixi quelcom infinitesimal en quelcom perceptible... i quasi en matèria novel·lable.
T'he de dir que la petanca mai m'ha cridat l'atenció, però descrita com tu ho has fet, ara mateix n'aprenia :)
Si, sí, Arcangelo, i que a cau amb una acceleració da 9,8 mts per segon al quadrat. Però si ho penses es perd la màgia!
Vida, la petanca té quelcom Zen, hahaha! Prova-ho!
Carles
Publica un comentari a l'entrada