No pas, no quan et trobes que parlant-ne amb algú aquest algú t'etziba que tot això són bajanades, pèrdues de temps i que no cal. I a mi em bull la sang, de debó. Ara, no es lliura de que li toqui els nassos cada vegada que la fot al pal, és clar i que li digui contínuament que no té raó i que per sort no tothom és com ell. L'amistat és ben estranya a vegades.
I quan aconsegueixis quedar a dos quarts de nou, te'n tindràs que anar a alguna hora, oi? Si, sempre hi ha feina per fer, però és que algú altre també ha fet molta feina en el sentit contrari...
És difícil això de la normalització lingüística, jo des de l'ensenyament intento ensenyar el més bàsic. Suposo que una llengua sempre evoluciona i potser per aixo la tasca normalitzadora no s'acaba mai. Aquest comentari m'agrada més que el primer que havia deixat.
Ei, amb mi hauries de quedar a tres quarts de nou, que és l´únic quart que fem els del meu sud des de temps immemorial. Tinc entès que en altres parts del territori de parla catalana també desconeixen el precís sistema horari de menjar entrepans que es fa servir a bona part del Principat.
El problema és que es copien moltes estructures del castellà i el que s'arregla per una banda s'espatlla per l'altra. Aviat allò del "ni curt ni mandrós" que deia el Monzó serà veritat.
ps: quan feia classes (de Direcció de producció i microeconomia! Molt literari, sí), si quedava a dos quarts de cinc normalment tenia una hora extra per fer el cafè, perquè la gent es confonia i venia a les 5 i mitja! Per cert que les nou i mitja són dos quarts de deu, eh? :)
Tens raó Carles. Cada vegada accepten més castellanismes, quan Pompeu Fabra, Solà i molts d'altres han treballat per eliminar-los. És complicat, tot això.
Ara que ja no mengem "bocadillus" quedem a les "nou i mitja" per fer un entrepà. Que no s'acabarà mai, això de la normalització lingüística?
7 comentaris:
No pas, no quan et trobes que parlant-ne amb algú aquest algú t'etziba que tot això són bajanades, pèrdues de temps i que no cal. I a mi em bull la sang, de debó. Ara, no es lliura de que li toqui els nassos cada vegada que la fot al pal, és clar i que li digui contínuament que no té raó i que per sort no tothom és com ell.
L'amistat és ben estranya a vegades.
I quan aconsegueixis quedar a dos quarts de nou, te'n tindràs que anar a alguna hora, oi?
Si, sempre hi ha feina per fer, però és que algú altre també ha fet molta feina en el sentit contrari...
És difícil això de la normalització lingüística, jo des de l'ensenyament intento ensenyar el més bàsic. Suposo que una llengua sempre evoluciona i potser per aixo la tasca normalitzadora no s'acaba mai.
Aquest comentari m'agrada més que el primer que havia deixat.
Ei, amb mi hauries de quedar a tres quarts de nou, que és l´únic quart que fem els del meu sud des de temps immemorial. Tinc entès que en altres parts del territori de parla catalana també desconeixen el precís sistema horari de menjar entrepans que es fa servir a bona part del Principat.
El problema és que es copien moltes estructures del castellà i el que s'arregla per una banda s'espatlla per l'altra. Aviat allò del "ni curt ni mandrós" que deia el Monzó serà veritat.
ps: quan feia classes (de Direcció de producció i microeconomia! Molt literari, sí), si quedava a dos quarts de cinc normalment tenia una hora extra per fer el cafè, perquè la gent es confonia i venia a les 5 i mitja! Per cert que les nou i mitja són dos quarts de deu, eh? :)
Carles
Tens raó Carles. Cada vegada accepten més castellanismes, quan Pompeu Fabra, Solà i molts d'altres han treballat per eliminar-los. És complicat, tot això.
Publica un comentari a l'entrada