15/12/10

Teoria de la decisió

Entres al vagó i al costat del seient buit veus una mare amb dues canalletes, quatre i dos anys i mig, respectivament. Una plora, l’altra somica. Si busques un altre seient, lluny de l’enrenou, penses que fas punts dins la categoria “solter-torrapebrots-carregat de dèries”. Malament. Si, fugint del pensament, optes per seure al costat de la quitxalla, t’espera un viatge d’allò més distret. Una d’aquelles situacions en què, facis el que facis, te’n arrepentiràs.

2 comentaris:

neus ha dit...

a mi m'encanta la mainada però no suporto aguantar segons què segons on i em sembla que faria de soltera-torracullons-carregadademanies, almenys en dies com el d'avui.
I sense penedir-me'n ben gota.

C. ha dit...

Sí, sí...single power, tu! :)