Anys de degoteig mineral han aixecat una catedral salina magnífica. Arcbotants, contraforts de cristall blanc. Sales de sodi, parets lluents de color rosat: una variant del mineral anomenada, encertadament, “carnelita”. Estalactites, estalagmites. Pinacles d’aspecte orgànic si no fos per la seva fredor i els segles que acumulen. A la cova hi fa una temperatura constant al llarg de l’any, al voltant de tretze graus. Els ratpenats, fugint de les inclemències de l’hivern, s’aposenten al sostre de la gruta a la recerca d’un clima amable i constant. Un refugi segur. La sal, però, segueix el seu creixement de manera ineluctable. A l’estiu, quan puja la temperatura, els ratpenats deixen enrere la seva hibernació i es disposen a abandonar la foscor de pedra que els ha arrecerat els darrers mesos. A la majoria, però, la sal els ha crescut al voltant de les potes i els ha lligat al sostre per sempre més. Llavors, incapaços de desprendre’s malgrat tots els esforços, acaben per morir d’inanició. Ben mirat, la naturalesa és una proveïdora magnífica de metàfores.19/5/11
Metàfores
Anys de degoteig mineral han aixecat una catedral salina magnífica. Arcbotants, contraforts de cristall blanc. Sales de sodi, parets lluents de color rosat: una variant del mineral anomenada, encertadament, “carnelita”. Estalactites, estalagmites. Pinacles d’aspecte orgànic si no fos per la seva fredor i els segles que acumulen. A la cova hi fa una temperatura constant al llarg de l’any, al voltant de tretze graus. Els ratpenats, fugint de les inclemències de l’hivern, s’aposenten al sostre de la gruta a la recerca d’un clima amable i constant. Un refugi segur. La sal, però, segueix el seu creixement de manera ineluctable. A l’estiu, quan puja la temperatura, els ratpenats deixen enrere la seva hibernació i es disposen a abandonar la foscor de pedra que els ha arrecerat els darrers mesos. A la majoria, però, la sal els ha crescut al voltant de les potes i els ha lligat al sostre per sempre més. Llavors, incapaços de desprendre’s malgrat tots els esforços, acaben per morir d’inanició. Ben mirat, la naturalesa és una proveïdora magnífica de metàfores.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Lo dels ratpenats no es pas veritat, oi? No m'agradaria passejar-me i trobar-los... Uufff quina esgarrifor!!
Petonets
És ben veritat, Lluna! També els passa a alguns funcionaris, hahaa!
Entre el neguit per la incertesa i el neguit per l'avorriment. Ai! Sort que a la llarga s'aprèn a buscar nous camins o, en certa manera, establir certs pactes amb la realitat.
Pactar amb la realitat, però deixant un foradet per somniar amb la ficció!
Publica un comentari a l'entrada