Ningú no és perfecte

Ara que hi penso: torno a tenir el blog absolutament desprotegit pel que fa a qüestions legals. Res de “Tots els textos són propietat de...” o una modesta llicència Creative Commons. Res de res. Escrivint a pèl. Sí: ja saps que m’agrada jugar amb foc. I total què, em diràs. Home, doncs sí, que ja va passar una vegada i la vam fer grossa. Que ben mirat ja és mala sort, que de tots els dies i pàgines possibles jo triés aquell per venir a l’Auditori i tu escollissis la meva pàgina com a teva. Un cacau considerable, esclar. Qüestió d’orgull, que canta (o no) el mestre Puntí. Però saps? M’agrada anar de tant en tant a alguna llibreria d’aquelles que fan olor de llibre i gust de cafè i, si veig el teu, n’obro la pàgina 33. Discretament, et llegeixo; em llegeixo. I penso que sí, que jo també tinc obra publicada encara que sigui amb el nom d’una altra persona, que a tots ens agrada sentir –ni que sigui a força de plagis- que en algun lloc hi tenim una ànima bessona.