Ai, les comes! Quins maldecaps! Tan relatives i arbitràries, a gust del consumidor. Si es poguessin repartir com aquell que tira la sal a l’amanida. Però no. Expliquen que Carles V, pel que sembla, signava les condemnes de mort amb la frase “Perdón imposible, que cumpla su condena”, frase que algun cop, amb magnanimitat, canviava per “Perdón, imposible que cumpla su condena”. Però quin neguit penjar així d’una coma! Quina angúnia saber-se en mans del botxí i de la seva capacitat per interpretar els matisos del llenguatge escrit! Dependre d’una coma, la mateixa que va de “Señor, muerto está, tarde llegamos” a “Señor muerto, esta tarde llegamos”. Ai!!
* "Prohibido fumar, gas inflamable", "prohibido fumar gas, inflamable" o "Prohibido fumar gas inflamable"?
3 comentaris:
Molt bona l'anècdota de Carles V!
El llenguatge és juganer. Moure la coma, com moure fitxa... i canvia el sentit de la partida.
;)
Publica un comentari a l'entrada