Diaris "gran reserva"

Trobo que el principal problema dels diaris és la seva periodicitat. Un exemplar cada dia és massa. Aquesta mena de publicacions haurien de tenir vocació, com a mínim, de setmanari perquè actualment els soferts lectors quedem literalment (mai més ben dit) inundats per una muntanya de paper i notícies. Massa soroll informatiu, massa poca perspectiva. Massa dades que aclaparen i minven la capacitat d’anàlisi. Hi ha, però, una solució a l’abast de qualsevol persona que disposi d’una mica d’espai i que consisteix en crear una petita hemeroteca particular. Sí: els diaris, com els vins, se’ls ha de deixar reposar. Un vi jove, per bé que sigui fresc, es troba mancat de cos, dels aromes subtils que només el pas del temps sap donar. Amb les publicacions periòdiques passa el mateix. Un diari d’una setmana ja permet abordar les qüestions amb una mica de perspectiva, els d’un parell o tres de mesos permeten filar prim en determinats àmbits. Els “gran reserva” de la premsa, d’un any o més, són un prodigi que ens mena directament cap a la Història, als fets tal i com van ser realment. Declaracions categòriques de polítics que ara ens fan envermellir de vergonya i impotència, tergiversacions, declaracions esbiaixades... tot queda al cap d’un temps al seu lloc deixant-nos la majoria de vegades un pòsit d’escepticisme a la mirada. Entre la sobredosi informativa i el dubte constant no és d’estranyar que hi hagi gent que opti per tirar pel dret i fer-se l’orni com si tot plegat no anés amb ells. La veïna del davant ja fa hores que mira Tele 5. Kiko Matamoros for president!