Doncs sí: ens hauríem de moure de tant en tant com en Mick Jagger. I saltar, i cridar. I mirar a una banda i a l’altra amb els ulls esbatanats. Posar-nos les mans a la cintura i fer així i així. Aixecar els braços i fer l’ona. Saltironejar d’una punta a l’altra de manera descontrolada. I pujar les escales corrent. I baixar els graons de dos en dos. Sí: de tant en tant convindria moure’s com en Mick Jagger. Com en Keith Richards, si m’hi empenys. Start me up, brown sugar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada