L’endemà s’han esvanit els llibres i les roses. S'han evaporat, com si la literatura fos un miratge de paper i tinta, com un estrany insecte que només viu un dia. Al terra només hi queden un rastre de pètals que el vent arremolina i tiges de blat que un escombriaire apila diligentment en un racó. Encara no sé quin ha estat el llibre més venut ni la flor més estimada però tant m’és: sempre he pensat que la bona literatura i l’amor fan de mal classificar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada