Les primeres paraules d’un llibre han de ser la promesa que les properes hores valdran la pena. Un mal començament i el lector o lectora el deixaran un altre cop
al prestatge de la botiga. De començaments n’hi ha de llargs, de curts, d'èpics,
de simples, subtils com un xiuxiueig, contundents com un cop de puny a la taula...
però tots tenen en comú que saben captar l’atenció, que premen el botó de la
nostra curiositat, que obren una porta directa cap a un altre món, el món que l’autor
ha dibuixat per a nosaltres. Com s’ho fa un escriptor per triar la frase d’inici
del seu llibre? Per altra banda, així com hi ha començaments magistrals (“Totes
les famílies felices s’assemblen, cada família desgraciada ho és a la seva
manera”, etc, etc...) també n’hi deu haver de ben esguerrats. Encara que,
ben mirat, aquests darrers també són prou bons perquè permeten descartar
ràpidament el plec de pàgines que teníem la intenció d’empassar-nos en breu. Res pitjor
que anar llegint pensant allò de “que avorrida que és aquesta part, a veure si
millora aviat...”. Com al cine. Com a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada