Ja sé que ets només un robot, però se’m fa estrany que em llegeixis el correu. Que si parlo de partitures amb un amic em facis publicitat d’acadèmies on ensenyen música o si imagino un cap de setmana a Cadaqués m’aparegui per art de màgia una llista de restaurants a peu de platja. A cada escrit fa l’efecte que algú em llegeix de cua d’ull, em classifica els gustos, les motivacions, les emocions i em deixa mig nu en un mar fet de zeros i uns. Quant falta perquè, a força de creuar les dades de les nostres operacions digitals, quedem del tot despullats a la xarxa? Consumim i sense ser-ne massa conscients som consumits, presos en la teranyina digital. Al final resultarà que Matrix no era una pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada