A vegades em pregunto quant ens falta per tornar als pots de vidre de l’àvia i les seves conserves de tomàquet, per treure aquell tel lleuger de fongs verd pàl·lid que el temps i la humitat havien fet créixer al capdamunt, per dir “Té, és només un tel, si el treus ben bona que és!”. #peakoil #hardtimes #nonaprenem
2 comentaris:
Res ens falta.... crec que la meva pròxima adiquisició seràn unes gallinetes i un porquet.
Ah, jo recordo quan entrava al galliner a buscar ous! Potser és el record, però diria que eren més gustosos.
L.
Publica un comentari a l'entrada