Vivim un moment fantàstic per fer coneixences a Internet. Mai fins ara no havia estat tan fàcil posar-se en contacte amb algú i, amb una mica de sort, fer que ens contesti. Per altra banda, molta gent que apareix a la xarxa és d’una generació que, malgrat escriure en digital, pensa en analògic i als seus comptes personals hi afegeixen escrits, comentaris, bromes o fotografies com si ningú més els veiés quan, en realitat, són al nostre abast en un parell de clics. Gent que no sortiria despullada al carrer per res del món i que en canvi no té cap mena d’inconvenient en fer-ho a Internet. No fa massa llegia uns comentaris creuats entre regidors en aquest àmbit apassionant que és la política local i un li retreia a l’altre “¡Tu no nos conoces de nada!”. I el nostre home tenia tota la raó. Ara bé, n’hi prou en fer una petita recerca per Google i veure que, malgrat ser aferrissadament “no nacionalistes”, tenen una pàgina personal plena de banderes i que l’ús que fan de la paraula “llibertat” ens remet a una època on érem “unos, grandes y libres”. Efectivament: no sabem qui són i, malgrat tot, ja sembla que el coneguem de tota la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada