Ni go getter, ni watching the wheels, ara és allò que els nord-americans
en diuen, amb la seva capacitat de síntesi, un “has been”. Res pitjor que ser
un “haver estat”: havia estat un actor famós, però ja no. Havia triomfat amb la
seva primera novel·la, però ja no. Havia sigut un nen prodigi, però ja no. Per
si fos poc, i posats a sintetitzar, a l’etiqueta de “has been” se n’hi sol afegir una altra, la de “loser”; així
és com el va despatxar la seva darrera parella - “Eres un perdedor...”- moments abans de tancar la porta. Ja fa temps
que buscar feina ha esdevingut la seva feina, no té horaris i esmorza a hores
estranyes junt amb els alcohòlics del barri i els funcionaris de l’ajuntament.
Paradoxalment, aquests darrers semblen encara més fatigats que no pas ell. “Serà
que l’avorriment cansa més que la incertesa...”- es diu, una mica incrèdul, mentre demana a la
barra un altre cafè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada