Com que sembla que això de la independència "física" del país va per llarg he decidit que, mentrestant, en proclamaré la independència des d’un àmbit, diguem-ne, “mental”. Bon dia, bon dia. Buenos días... bon dia. Al capdavall, a força de viure –i conviure- sembla que sí, que tenia raó l’àvia en fer aquella de cara de “ai, pobrissó meu...” el dia que, ara fa una pila d’anys, li vaig preguntar si “se sentia espanyola”. A més, a partir de certa edat ja acumulem força encerts però també algun desgavell i ja no costa tant incloure el DNI dins la categoria "anomalies orgàniques personals". Com ho veu, doctor?
2 comentaris:
jo per mi, com a doctora, li dono l'alta! a arriba't a la majoria d'edat i a la seva independencia personal! La del país està una mica complicada! :) pensaments ocults
Llegeix això :)
http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZSEO2.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=24/01/2013&idioma=1&doc_id=e240e26a-1421-4f1e-b0bd-44c4d9cf7ebd&index=no
C.
Publica un comentari a l'entrada