L’estiu ens deixa nus. Literalment. Parapetats a la taula
del restaurant, a la vora de la platja, camuflats entre paelles d’arròs negre i
ampolles de vi blanc, podem exercir la nostra vocació d’antropòlegs entre plat i plat.
Al mar, es miri com es miri, el rei va despullat: som fauna, micos pelats,
simfonia de panxes botides i tatuatges suats. Lluny de les revistes de moda i
el benèvol Photoshop, a prop de les onades l’estètica es liqua amb la crema de
protecció solar. I és que a la realitat les esveltes cariàtides gregues tenen cel·lulitis
en abundància i als adonis els creix un ventre cerveser, balenes blanques sense
capità Ahab. Un cambrer, cansat de treballar a l’altra
cara de Matrix, es queixa del sol. El seu company se’l mira i li diu “Welcome to the real world”.

2 comentaris:
D'acord que la majoria no som super-models però de tan en tan es veu cada un/a que t'alegra el moment :P
I tant! També hi ha dones (i homes) de bandera! Aquí en dono fe:
http://elcafelitus.blogspot.com.es/2011/02/una-dona-de-bandera.html
Publica un comentari a l'entrada