La Barcelona copy/paste*

*Aprofito que obriran l'enèsima botiga de MANGO al Passeig de Gràcia de BCN per recuperar aquest escrit. Cada cop més impersonal, Barcelona està esdevenint un "copy/paste" de qualsevol altra ciutat. Us enllaço amb el vídeo "La Rambla" d'en Quimi Portet amb regust d'aquella Barcelona preolímpica més bruta i menys de disseny però també molt més autèntica.

Antonio Rebollo va desdisparar la fletxa del pebeter i la paràbola d’espurnes taronja, desdibuixada en l’aire, ens va portar a la Barcelona preolímpica. Quines coses! Ara ens sembla increïble però durant molts anys aquesta ciutat va viure d’esquena al mar, barallada amb les onades i la sal, on les platges eren un apèndix brut i amb llànties d’oli de fàbriques que fumejaven, un paisatge d’uralita i xemeneies. Tot era tan gris que els dies de pluja se t'encomanava la tristesa plúmbia que regalimava per balconades rovellades. I hi havia el Xino, amb antres lúgubres i el sexe com a reclam a cada cantonada. “Gomas y lavajes”, pensions barates, olor de desinfectant. Gemecs a preu fet, martingales, estraperlos, “¿Qué miras, chaval?!”. I al final de La Rambla xiringuitos a la sorra indultada per tot aquell món industrial: paelles, diumenge, llimona, pantalons curts i els genolls pelats. “Canalla, au vinga, a dinar!”. Aiguabarreig tèrbol i tendre alhora pels racons de la meva memòria, petit viatge en el temps, “À la ville de...Barcelona!”. Antonio ja pots tornar a disparar.