Gat anglès de boutique presumit, elegància felina. Mixeta de
raça britànica, potetes de cotó fluix, ungles que no esgarrapen: una existència regalada
passada rere un vidre asèptic i cabdells
de llana, set vides que amb la primera ja queden explicades. Gat de carrer,
esprimatxat, cua llarga i orelles esmolades. Nits al ras, fred al nas i raspes
de sardina mal escurades. Teulats humits, gates maules, ha vist llunes plenes
més enllà de Tannhauser. “Al carrer els pedigrins són curts però les vides es
fan més amples....”, miola el nostre gat entre dues branques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada