Al final resulta que no es viatja per veure coses, no. Ni tampoc
persones. A mesura que passen els anys fa l’efecte que hom viatja perquè
les coses el vegin. Més ben dit: viatgem per desubicar-nos, per canviar
l’escenari que rutinàriament trepitgem cada dia. Lluny dels edificis,
carrers, persones i paisatges que ens són propers, ens redescobrim una
altra vegada. Els sentits s’afuen amb la nova llum procedent d’altres
paratges, nous sons de noves llengües i nous costums que ens donen una
nova mirada. I és que viatgem per veure coses noves i, de nou, les coses
de casa.
Text de fa una colla d'anys. També és veritat que hi ha gent a qui els viatges no els fan massa profit. Viatges a llocs remots per incloure's en escenaris exòtics. Fotos a Facebook, filtres d'Instagram però poca cosa més. Maletes plenes de quilòmetres però amb experiències buides i McDonalitzades de viatge organitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada