3 x 3

Aire

No es pot enyorar allò que no s’ha tingut mai. Així, estic convençut que els habitants de la Gran Ciutat, tan orgullosos de ser el centre de tot, no troben a faltar l’aire. Però no aquesta barreja d’emanacions de tub d’escapament, de ferums de claveguera i orgue de xemeneies vàries que intoxica els pulmons cada cop que respirem, no. Vull dir l’aire net i sa que, per molt que anem amb la cartera plena, no podrem comprar tot baixant pel Passeig de Gràcia. No, no podeu enyorar l’aire humit del poble al vespre amb regust de rosada, herba fresca, estepa blanca, espígol, bassal, argila, joncs i romaní perquè no l’heu tingut mai. A la ciutat les úniques granotes que hi ha són les dels treballadors que van cada matí als polígons industrials.

Adéu al somni americà

No sé com ens diran al final els sociòlegs: Generació X, Generació Y... també hi va haver en el seu moment la Generació del 98, i la del 27. Però és fàcil trobar alguns trets comuns que ens defineixen. D’entre ells, el record amarg que ens va deixar el cafè un dia en què, tot llegint el diari a la taula d’un bar, vam tenir clar que mai aconseguiríem el nivell de vida que van assolir els nostres pares. A ells potser els van robar la infància, però a nosaltres ens han pres el futur.

Nadal

El consumisme arriba fins al pobre tronc que espera per ser estomacat aviat. “Tió, tió, caga torró...”. Als nostres avis els portava confits i el dels nostres fills un Ipad que de grans els servirà per demanar hora al psicòleg quan siguin incapaços de resistir la frustració quotidiana. Al fil musical dels grans magatzems aquests dies hi hauria de sonar els Rolling Stones: “You can’t always get what you want...”.*

*No sempre pots aconseguir allò que vols.