Cadascú per allà on l’enfila. És només una qüestió de tarannà: mentre uns són absolutament feliços ballant a cor la cançó de l’estiu, d’altres es qüestionen la cançó, el to de la partitura o, fins i tot, el piano mateix. Encara no tinc clar a quin dels dos grups és millor pertànyer perquè els que neden contracorrent a vegades només van a parar uns metres més amunt que els eixerits que es deixen arrossegar riu avall. Al final, resulta que l’herba és igual de verda per a tots. Fa anys creia que l’atzar carregava els seus daus amb una mena de justícia ètica que premiava l’esforç, la sensibilitat... però el cert és que hi ha loteries que no fan distincions i sovint toca la grossa als més panxacontents. En aquest país Newton hagués descobert que les coses cauen al terra amb una acceleració de 9,8 m/s al quadrat, però la poma, la famosa poma, segur que se l’hagués cruspit algú altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada