Hàbits i diaris

No està escrit enlloc que els diaris s'hagin de començar a llegir per la portada. De fet, hi ha molts lectors i lectores que comencen per l'última pàgina. Sempre he pensat que en les darreres hi ha una part més emocional que no es troba al principi i a aquestes alçades m'interessa més una entrevista amb un veí anònim del Raval de Barcelona que la darrera declaració esperpèntica d'un polític italià. "Hoy, amor, como siempre, el diario no hablaba de ti", que cantava el Joquín Sabina. No sé quina mena de diari ens escau als que comencem a llegir-lo pel final, a aquells que sempre hem tingut certa simpatia pel de l’esquerra dels Pet Shop Boys, en George Harrison, el baixista de qualsevol grup i, quan n’hi havia, per les cares B dels singles de vinil. De moment em conformaria amb poca cosa: una mica menys de futbol a les pàgines centrals, no haver de llegir a la secció de cultura que el llibre més venut en castellà aquesta setmana és la biografia de Belén Esteban...